25.6.08



On les heures s’arrapen ben fort als troncs.
Caminant per sobre de l’aigua d’un riu que explica histories des d’alguna deu salvatge d’Olot. De tant en tant, alguna fulla de castanyer o de faig es barreja entre les alzines velles del meu poble, on les fades riuen amb els peus al Remirol. Les heures s’arrapen ben fort als troncs, aquí, per no deixar-nos marxar mai del tot. Entrebancat entre l’aguda Timba i el pla de Parets, l’aire s’escola entre una carretereta estreta que explica la nostra vida. Uns camps abruptes ens ho donen i ens ho prenen tot, un sospir. Realment no som mai coneixedors de com s’estrenyen els lligams amb la terra fins que la sentim un xic llunyana. Ella també ens enyora. Mirant aquelles fotos en blanc i negre: la mare a la petita escola, l’avi Joan amb les vaques, els dinars a Sant Mer,...

Xisclen les cigales i aquest estiu seré lluny de casa.

4.6.08




Estirant del fil,
petita nina de drap,
barroera,
ara és drap.

mañana



- Mañana - dijo ella-. Todo se arreglará mañana, ¿verdad que sí, Sal querido?

- Seguro que sí, guapa, mañana.- Y siempre era mañana. Durante la semana siguiente no oí otra cosa...
mañana, una palabra hermosa que probablemente quiera decir cielo.











"En el camino", Jack Kerouac