16.6.09

Encís.


Era un dissabte al vespre i feia molta calor. L'estiu l'hi havia colrat la pell i li feia el somriure una mica més lleuger. Passejava per aquell poble de costa que coneixia pam a pam. Al creuar la plaça de rere l'església, havaneres i banderoles de colors la van sorprendre. Relluïen entre somriures, la gent gran. Els ventalls descompassats interrompien aquell buit sonor entre cançó i cançó, en aquell moment en que tothom ha deixat d'aplaudir, el zag-zag d'aquell anar i venir. Una samarreta de ratlles gronxava un acordió vell que ja sap les cançons de memòria. Aquella mica de marinada li feia voleiar un ble de cabells davant la cara. No li agradava el rom cremat i va demanar una fanta de llimona només per quedar-se una estona més, asseguda a aquella cadira de fusta plegable. Al seu costat, un carrer conegut i se'n va recordar.

Pell morena del primer amor, a aquella platja el va conèixer. Feréstecs secrets de mans i petons desordenats. S'hi va presentar, sense excusa i amb el millor somriure es va asseure al seu costat, un "bon dia, princesa" i "et porto a donar un volt ara que fa vent". Li'n diuen primer amor, perquè així a de ser, perquè només es tenen quinze anys una vegada i aquell era el moment de sentir que sentia amor. Ara, al recordar això, torçava el gest; tendre complicitat vers el seu jo adolescent. Per un moment es va veure temptada a trucar a la porta del que havia sigut el seu apartament d'estiu.

Va tancar el calaix -aquella foto estranya-, i un bocí de paradís dins el record.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Molt bo.

Sales

Montserrat ha dit...

ai l'estiuet, l'estiuet...! Quatre dies mal comptats i ja el tenim aquí oficialment!!!

(sóc la Montse:)

Toni ha dit...

M'agrada l'estiu i amb el paisatge idíl·lic com el que pintes més, tot i que odie la sufocant calor, jaja.

Salut!

PD: Et seguis des de fa cert temps, i ara que m'he fet un blog, m'he animat a comentar-te =)