14.1.10


Als matins, l'espectador fidel de les primeres hores,
el nervi anestesiat i la veu ronca.

Em llevo després de poques hores de son aquest matí, i aquesta setmana. L'instint em condueix enmig de la meva rutina matutina i boirosa. Durant el cafè em venen ganes de somriure i m'estranya, a mi que tant em cosa abans de les onze. Parlem i decidim que avui serà divendres. El pols s'accelera i es desaccelera i tot és relatiu davant dels exàmens. Em regales ironia i em venen ganes de fer una llista de les coses que em fan riure. Avui brindaria per tu si no fos per l'antibiòtic. Metàfora i realitat, maleirem la tercera persona del plural.

Que cada dia sigui divendres i que tot passi ràpid i alegre com avui. Que la pluja no m'esborri del cap el teu somriure alegre i glaçat d'aquest migdia sobre la bicicleta.





"Que el fin del mundo me pille bailando"