24.1.11

Traçar. Sorgir.


Un garbuix de sentiments per ordenar. Les imatges d'aquest lloc s'acumulen com una capsa plena de diapositives lleugeres. Les ciutats, la gent, la selva, el mar i la revolta. Penso “Mèxic” i té un sentit que no tenia fa 4 mesos.

Al final dels meus ulls s'enfila un somriure, s'arronsen. Fil i agulla, reescriurem el patró. No és tan sols fer de les coses bones petits tresors, sinó destenyir la fosca amb facilitat i senzillesa. Compartir. El pas ferm i alegre, les nits sense lluna.

Al arribar al lloc dels somnis, s'escapa una papallona de les mans.