Un dia com avui.

La tramuntana s’ho endu tot,
núvols grisos.
Mires per la finestra,
terrabastall de fulles
arbres que comencen a caminar.
S’esmicolen les cares tristes,
reneixen riures sonors i em diverteixo.
Penso una mica; una mica per cadascú.
Bocins de tots.
No marxaré sense fer-vos-ho saber.
Això, i més coses.
Miro l’arxiu, es fa petit.
Els fulls esgrogueïts, lliris d’aigua.
Xiuxiueja’m coses dolces.
Somric.

 cadadiahihapetitescosesperlesquelluitar