Avui plou. Fa dies que vull penjar l’últim escrit de la Blanca. La vaig matar prop de l’equador, bé, més a prop del que ho està ara. Però em fa por perdre-la per sempre. L’he estimat molt temps com per fer-li això. La mort va ser bonica, a mi m’agradaria que la meva fos així.
Avui plou, però aquest any sembla que no tindrà hivern –un més- i la meva pell relluirà més blanca encara enmig del bonic país que ens espera, i el seu nom tornarà a tenir sentit. L’amor, la geografia i el desert de la Blanca. La Blanca prop de l’Equador, la Blanca que sempre batega i reviu sota la meva pell. Que és el drama encobert que no podrem viure, simples mortals! No et pots deixar matar per un jaguar als boscos perfumats de magnòlies que coronen el viure feliç. No pots, i després tornar com si res. No hi ha banda sonora permanent: ni violoncels esmolats, ni noies del nord. No pots parar escenes precioses i dir: espera un moment, això ho haig d’escriure.
La vida s’ha de viure per poder-la escriure.
L'amor de la Blanca (partI)
La geografia de la Blanca (part II)
El desert de la Blanca (part III)
0 miratges:
Publica un comentari