El dia 20, el dia mundial de la infància. I infància també inclou a aquells que treballen a canvi de quatre engrunes per menjar, que són explotats, venuts, obligats, perduts, violats, i el més greu encara, ignorats. Els que ja no ploren si tenen por a la nit, perquè ningú els escoltarà. Els que no pensen massa en el futur, que són la desolació i els peus descalços a l’hivern. Una infància que mor a poc a poc, que no hi entén d’ingenuïtat i d’il•lusió.
Ahir, el dia dels sense sostre. Aquells als qui mirem malament quan dormen al caixer i ens molesten al treure diners. Aquells que cada vegada som més nosaltres. Que no volem veure a la sortida del supermercat amb la ma estesa. Que van bruts i tenen fred. De vegades ens caldria fer l’exercici d’aturar-nos a parlar amb elles i ells. Agafar-los la mà i deixar que ens expliquessin què els ha dut a la situació en la que estan i aviat ens adonarem que nosaltres formem part de la seva derrota. Que en les nostres quotidianes costums no hem impedit les desigualtats. Que hem escurçat oportunitats.
Avui, el dia contra la violència de gènere. Amb educació i valentia hem de teixir alternatives, suports, que esdevinguin portes de sortida a la violència de gènere. Desplaçar el patriarcat, la submissió, el silenci, els ulls tancats i saber dir prou. Nosaltres decidim que s’ha acabat, que mai més plorarem per les companyes mortes o maltractades per les seves parelles, perquè hauran sabut dir prou.
El dia 29, el dia en solidaritat amb el poble palestí. Nina dorm i un puny alçat als companys i companyes que any rere any resisteixen, lluiten per la llibertat del seu poble.
Sempre serem el brot fresc que reneix d’aquest asfalt podrit, que esquerda i que esborra la línia marcada.
1 miratges:
"Sempre serem el brot fresc que reneix d’aquest asfalt podrit"
M'ENCANTA :)
Publica un comentari