12.12.11

L’Índia, primers apunts.

Avui som a Pushkar, una ciutat religiosa i turística per parts iguals. Tothom sembla que et vulgui vendre alguna cosa. Ni tan sols es pot estar tranquil·la als ghats (les escales normalment sagrades que estan a la vora de rius, estanys i llacs). 

Més enllà del fet religiós, que és sorprenent per la seva abundància: a cada cantonada hi ha un altar amb algú resant-hi. Personalment, el que més em sorprèn i em crida lamentablement l’atenció des de que arribat a l’Índia és el desordre ecològic que hem provocat els éssers humans. És poc probable torbar un lloc on no hi hagi porqueria. A hores d’ara encara no he vist ni una sola depuradora d’aigua, tenint en compte que aquest és el segon país del món en creixement poblacional. És esfereïdor veure el sistema de clavegueram. La gestió dels residus es limita a evocar la porqueria al terra esperant una anima caritativa que ho apiloni una mica per després encendre-hi foc. Això pel que fa als assentament humans, no vull imaginar que deu passar en temes de fertilització agrícola. Crec que el terme educació ambiental ni tan sols els passa pel cap. Això sí, el reciclatge de l’organica, el paper i el cartó el fan les vaques i les cabres que deambulen arreu intentant arreplegar alguna cosa per endur-se a la boca. 

Pushkar com he dit és un lloc farcit de turistes, i per tant, de comerços. Crec que la gent que aconsegueix l’anomenat 'retrobament espiritual’ és perquè no té la ment prou clara per veure la misèria que arrasa aquest país. La cultura de la resignació i sempre tenir ben inculcat que cadascú ocupa el lloc que li pertany, fa que no resulti tan violent veure famílies senceres als vorals de les carreteres, simplement perquè no estan enfadats. Espero que la gran massa de indis que viuen en la més absoluta misèria aviat s’adonin que el lloc que els hi correspon és un altre, que l’anomenat desenvolupament també passi per resoldre les desigualtats socials i no per crear una poderosa classe benestant que fa tractes amb les grans empreses del primer món per tal de poder seguir explotant als humils habitants d’aquest bonic lloc.