27.4.12

La múrria que no pot dormir.


murri múrria 

[1803; de la mateixa arrel expressiva de morro, tant per al sentit de 'trist, desgraciat' com per al de 'maliciós, dolent', tenint en compte el pas fàcil d'un sentit a l'altre en noms semblants]

m adj i f Sagaç, hàbil per a aconseguir el que vol. És molt murri: volent-li jo dir que no, m'ha fet dir que sí. 




Ahora me escondo 
y te observo 
y te puedo decir: 
Yo mataré monstruos por ti, 
solo tienes que avisar.

Sembla ser, ulls de gat, que ja ho tens tot previst. Els temps és una massa viscosa i inatrapable, la ràdio un eina maleïda que em fan venir ganes de quedar-me al llit per no veure com el món se’n va a la merda. Al cap i a la fi, el que em sap més greu és la mala gent. Tots som persones i personetes, i em pregunto perquè tan diferents, perquè tanta grisor. No entenc què fem aquí i el mal als altres. De vegades necessito anar de puntetes i quedar-me quieta en un racó, sense fer massa soroll. Veure-us passar i sentir-me lluny, com observant des de dalt d’un arbre.

El somriure murri, torçat, ingènuament assajat. I un esquerdís per dins, un encenall de papers vells i lletres perdudes, una melodia que s’accelera i no sap com acabar-se. Som en aquest espiral estrany que és la vida i som nosaltres i els fills que volem tenir o que no sabem si hauríem de. No sé si m’explico, ulls de gat. Deu ser la boira, a fora i a dins. Ens apropem i ens allunyem i sé que hi ha dies que no podré dormir perquè tot és massa i em faig petita, buscant una carícia que no sé com s’ha de demanar. Després ve tot allò del nus a l’estomac quan parlem de coses infinites i de partícules atòmiques. Somos nuves nomás. Hi ha vida a l'univers, és una certesa.

Sempre ens quedarà escriure un nou “sempre ens quedarà...”.

Avui, sempre, ens quedarà l’amor.