8.5.12

Infinits sobre la pell.



Nus sota l’aigua,
fem-nos petons.
Llepa’m la galta
és tan salada.
Llepa’m dins l’aigua
ets tan i tan dolça, Ah!
(Vol, el petit de Cal Eril)

T’observo com si ho fes per primer cop, a dins de la nostra llar càlida. Com per primer cop dins una capsa de nines. Ja sento la musiqueta: rossinyols enamorats, orenetes coronen el cel ballant, volant. El teu braç ferm, símbol erogen de la nostra passió, de la meva passió cap a tu. Uns ulls blaus que prometen horitzons sempre nous. Estimar-te amb bogeria. Tu que em regales pau, sempre amor, pau a les puntes dels dits. Dits nerviosos i ungles curtes. Pau a les mans invisibles que m’acompanyen des de que vivim de costat. Invisibles les mans, com onades dolces m’acaronen amb un vaivé tranquil. Invisibles les mans que planten revolucions i tot el verd, que canvien el futur i el fan sempre millor. Invisibles les mans a les nostres nits. La il·lusió navega galopant dins les meves neurones, petites espurnes, castells de foc, impulsos elèctrics!

Som la química sense control, el batec accelerat en una reacció sense fi.  

Dibuixa’m sempre, infinits sobre la pell.