19.10.12

A la gent de pagès li agrada mirar la pluja.

L’avi és gran i corpulent. Les seves enormes mans són un retrat perfecte del que ha sigut la seva vida al camp. Aspres, com els anys que no plou i només ho fa quan hi ha el menjar dallat al camp. Fortes, com l’empenta dels qui treballen amb la terra i veuen néixer els primers brots del blat.

I ell, des de l’entrada d’aquesta gran casa, s’estintola a la paret de pedra i guaita com cau la pluja. Havent recollit ràpidament les últimes eines quan el cel ja pintava gris,  sempre esperant fins a últim moment per saber si deixarà anar el raig o no. Ara, asserenat mira com cauen les primeres gotes. 

I la pluja dóna aquella pausa obligada, aquella petita pau íntima i certa. El fa aturar de tot el que feia i l’aigua cau fresca i olorosa. El gotallam va en augment i ja se sent la fortor de terra mullada.