22.11.12

Som la CUP.

Amalgama 
[1839; del b. ll. amalgama o del fr. amalgame (s. XV) (però en tot cas, sembla, procedent de França), que prové d'una alteració de l'àr. al-ǧamâ'a 'reunió'] 

f 1 LING 1 Fusió de dos mots o dos morfemes contigus en un de sol. 

3 fig Mescla d'elements heterogenis. 



Som la CUP. Som un exercit de somiadors, de dones i homes lliures que ho volem tot. David Fernàndez, cap de llista per Barcelona.

Aquests dies de campanya electoral estan aflorant moltes coses que de vegades no sabem ni que hi són, o bé, no les podem veure. 

Estava a la universitat i han aparegut un grupet tot curiós. Un altre company i jo ens ho hem mirat tot estranyats. Vestits amb roba de marca, gavardines -que crec que mai han estat de moda- i fent fotos com bojos amb una càmera reflex. Penjaven un cartell: "Catalonia is not Spain". Sorpresa nostra, firmat per la JNC. La ràbia m'ha encegat uns instants. Suposo que és la mentida espetegant directament sobre nostre. Es feien fotos per recordar el moment, no estan massa acostumats a enganxar cartells. Els hi deu fer gràcia i tot. I heus aquí el gran abisme. 

Tinc una llista de coses per fer. Em deixo convèncer. Formar part d'això vol dir viure-hi a dins. Perdre l'ordre de les coses importants i pensar, que després ja descansarem. Nits que costen de dormir, dies sense poder parar a agafar aire. Tota una amalgama -mescla d'elements heterogenis- de persones despertes i treballadores que t'exten la mà i et diu que podem, que ho volem tot i que som molts i ho fem convençudament. Centenars de persones, cadascú aportant el seu granet de sorra en aquest projecte. I només per una sola raó, perquè és l'única espurna d'esperança que hi ha en aquest gris imperant. L'única eina que permetrà obrir escletxes a aquest teatre opac que és el parlament, un lloc, on diuen que decideixen el que és millor per nosaltres. 

La CUP a cobert de groc totes les viles i ciutats de Catalunya, cada racó visible amb un somriure groc. I no envà enganxem dia rere dia noves pancartes, nous cartells. I som sempre, els de sempre i algun de nou, amb la constància de la feina feta amb fervor i passió. I encara que el cansament s'apoderi de nosaltres un petit instant, ens trobem, ens abracem i l'energia brolla un altre cop. Hem traçat camins indestrucctibles entre nosaltres, xarxes immenses on recolzar-nos i recolzar-hi aquest projecte. Quan un creu amb el que fa, res és envà. 

I és des de totes aquestes viles i ciutats des d'on s'han fet xerrades, actes, tertúlies i d'altres formats imaginatius; és des de l'anonimat i la fermesa, des del petit granet de sorra i la tendresa, és des de cadascú de nosaltres que se'n sent part i dóna temps a aquest gran 'això', ... des d'aquí és d'on la CUP comença un nou camí. Una eina creada per al poble i al servei del poble. Sense líders que escullen a dit, sense pretensions, des de la quotidianitat de ser persones treballadores i humils.

Som els que ho volem tot, els que ens unim amb una sola veu, valenta i alegre, per dir que volem canviar les coses, i ho seguirem fent des de la proximitat de ser part del poble i viure per fer la revolució. 

La CUP, construir -fusió de dos mots o dos morfemes contigus en un de sol-. 



Perquè l'alternativa no només és necessària, sinó que és imprescindible! Lluc Salellas, cap de llista per Girona. 



Em deixo convèncer. 
Les vostres paraules m'agraden. 
I si algun dia poguessin ser no només paraules?
M'il·lusiona només el fet d'imaginar-m'ho. 
Hi confiarem.

6.11.12

La dosí fa el verí.




Sola dosis facit venenum. 
Theophrastus Philippus Aureolus Bombastus von Hohenheim, 
conegut com Paracels. Segle XV.





He nascut perquè em falti temps en aquesta vida, per viure-la i beure-me-la. Per resseguir les corbes, flairar tots els perfums, de les coves les engrunes, llepar-ne els racons, tancar els ulls al veure tanta llum, sentir les partícules en la humitat persistent i no saber què som sinó partícules. 

Em fa mal aquí.

Pecats. Som dos estranys en el mateix camí i la vida no és res en si mateixa, res més que viure-la. 
No és el fi, és la causa. Injustificada, salvatge i esplèndida. 
Vida, al cap i a la fi.

La dosí fa el verí i si és massa per empassar-ho de cop, potser haurem de fer petits glopets, recuperar la distància, no saber, dubtar i de sobte tenir-ho tot clar. 

No saber, sense por. 

Un cop t’ha tocat, res és el mateix. 
Amazona salvatge, descavalcant àgil i segura. Ferma, fosca de pell i mirada. 
Tu, tardor en estat pur. Fulles seques al cabell, branques nues els teus dits, ulls de molsa i pluja. Tu, que corries espantada i feliç cercant allò que t’alliberés del silenci.
Mai hivern, massa poca cosa per ser estiu. 

Tu, sempre tardor. 
Empaqueto la vida en petites caixes de cartró. 
A fora s’hi llegeix fràgil amb unes lletres verdes. Amb un llapis de color he escrit tot el que hi ha dins de cada una. Tot el que he perdut, segur que ho he deixat amagat per il·lusionar-me al recuperar-ho.

La metàfora, freda de nit, cau, càlid on arrecerar-me.

L’ambre és el meu color preferit. Color de l'ambre groc, groc de mel.