10.4.13

Rampell s'escriu com primavera.



Rampell
[1803; de rampa1]



m 1 1 Desig sobtat i passatger de fer alguna cosa.





Sentir la primavera bategant,
-sempre batega-
venes endins,
endins, el cor,
endins, tota la vida inabastable,
tota la vida neta i nova,
per estrenar, endins,
endins, suau i cançoneta.
La cara perfecte,
el rostre bell i àgil,
el verb, endins,
la energia, la entropia, 
-el desordre del teu somriure-
la catàstrofe i una escombra i una pala de joguina:
no passa res, amor.

I sona nou i de colors,
com aquell lloc on sempre volem ser.
 

No me n’he pogut estar:
el desig.

(el desig)

El crit, que surt,
que ve, que ja no puc més.

Endins,
que ve, que surt,
per sempre més.



No me n’he pogut estar: rampell.
Qui no l’ha sentit, Teresa? -guapa, alegre i amb ganes d’enamorar-se-.  
Aigua salada.



8.4.13

El meu poble i jo -redescobrint Espriu-.

Salveu el mots ens encomanà Salvador Espriu. Som d'on som i ens mirem amb els ulls i les mans quan el blat comença a néixer. És la terra espantada que ens demana fermesa i seguir treballant com si el tros fos inacabable. Fer-ho tot per tots, els nostres sota l'abraçada, i no deixar-nos robar els mots. 



Bevíem a glops
aspres vins de burla
el meu poble i jo.

Escoltàvem forts
arguments del sabre
el meu poble i jo.

Una tal lliçó
hem hagut d'entendre
el meu poble i jo.

La mateixa sort
ens uní per sempre:
el meu poble i jo.

Senyor, servidor?
Som indestriables
el meu poble i jo.

Tenim la raó
contra bords i lladres
el meu poble i jo.

Salvàvem els mots
de la nostra llengua
el meu poble i jo.

A baixar graons
de dol apreníem
el meu poble i jo.

Davallats al pou,
esguardem enlaire
el meu poble i jo.

Ens alcem tots dos
en encesa espera,
el meu poble i jo.

El meu poble i jo. Salvador Espriu.