24.8.13

El so de les bengales.

(D)escriure't per congelar aquest instant. Just quan la meva ànima glaçada resta immòbil. La por, el risc, la vida. L'ànima. Donar-li ales per sortir, per explicar-me.
El so que fan les veus, alegres, colrades pel sol. Que hi ets?

 Pensant en això algú va encendre una bengala, era estiu i vaig tenir la certesa que el record del seu so era diferent.

Pólvora amb mel.

"Nunca, que no digas nunca, porque un día de estos nos verán sonriendo" Caramelo Santo.