13.1.16

6.1.16

Vora l'Atlàntic.

Se sembren els moments viscuts, les imatges que després seran records. 

I quan el dia a dia m'ofegui invocaré la nostra pell morena a la vora de l'Atlàntic. El teu caminar alegre, el meu posat distret. Veient els núvols passar. 

Invocaré els dies senzills, quan tot era fàcil, feliç. Blanc o negre. 
Quan no hi havia gris.