19.5.16

Seguir l'onada

“Un dia vas mirar-me i em vas dir: 
vull que siguis sempre més per a mi, [...] 
ens vam prometre però no ens vam complir. 
Som només dos estranys en el mateix camí.” 
 Pecats. 


Ha parat de ploure i tinc la cara neta. He aguantat la pluja. He deixat que em mulli. I saps què? No ha passat res. La lluna m’esguarda, quasi fa el ple. Les orenetes que ja han fet niu deixen pas als rats-penats i tot sembla una mica més fàcil. S’assemblen en la penombra, tan sols la forma de volar els fa diferents. Sóc a fora, a la placeta on he après tantes coses. La solitud i veure passar els últims corredors. Les llums de les cases s’encenen arreu del barri vell. Els arbres s’atansen i m’abracen i ara ja puc veure el bosc. Sense prismes. Decidir sobre el que sí que depèn de mi. Mirar endins, ben ben endins. No tenir por d’aprendre. 
I si plou, em mullaré. Ara ja sé que no passarà res...

Desxifrar què pertany al seny i què a l’instint. No fugir. No fugir mai d’un mateix. Aprendre i entendre. Viure conscient. Escoltar el cos i saber que els surfistes agafen l’onada perquè en respecten la trajectòria. Seguir l’onada. Deixar que em porti a llocs on no he estat mai. No tenir por.