13.6.16

Polisèmies de vida


Miro el diccionari i la polisèmia fa la vida poesia. M’encanta, en sóc addicte i sempre em satisfà, em sorprèn. Se m’enganxa una paraula, l’arrossego tot el dia com un perfum que no es desfà. M’assec, l’escric i com un encanteri poderós el diccionari em retorna la fletxa de cupido i descorda la paraula per obrir-me un balcó carregat de flors o desastres per on llançar-te, pisos avall. Tan se valen les metàfores, els nàufrags, les aromes o la màgia. La polisèmia salva el món, i m’agradaria abraçar aquella vella senyora amb ulleres que m’he imaginat teclejant un vespre sobre una màquina d’escriure: l’arrel, l’any, el primer significat, el segon...i així anar fent. 

Era per mi?

Maria Moliner.