9.8.17

Cau la crosta.


Llegir-me, com qui llegeix a algú altre.

T’havia escrit un correu molt llarg, responent-te meticulosament cada coma. Discrepant dels teus relats. Per sort, cadascú és lliure de fer-se el seu.

Però el correu s’ha quedar a esborranys, com tantes altres coses.

No vull disculpes, no és això. Necessito fer casa. Ser de sucre. Deixar-me mimar i cuidar. I si hi ha coses de les que no vull parlar, no parlar-ne. Això és tot. Ja vindran dies que seré més forta.

O no, qui sap.

Les coses passen i després mai som al mateix lloc.
Ni som els mateixos.