Caminant descalça

L 'aigua de l'estany era tèrbola i fresca. El pessigolleig del peu s'anava amainant tal com ho feia el batec accelerat del seu cor immens. L'una davant de l'altre. No m'agradava submergir-me en aigua de nit, em fa por la foscor, em fa por tacar-me de foscor. Ella ho sabia i em va agafar les mans. El seu cabell curt, de nen dolent, li feia més dolça la cara. Havíem remogut cel i terra i ara érem allà, recuperant l'alè, recomençant la vida. El silenci s'interrompia per aquelles petites granotes que repetien incansables aquella melodia percudida. Jo t'estimava, tan com la lluna, tan com les llistes de coses com les que t'estimava: tan com per mirar-te sense parpellejar gens, tan com per adormir-me al teu costat quan no puc dormir, tan com per sentir-me la més afortunada quan estàs despullada davant meu, tan com per intentar una vegada i una altra comptar totes les pigues que t'abracen, tan com baten les ales dels colibrís davant les flors, tan c...

Metamorfosi .-[1696; del ll. metamorfosis, i aquest, del gr. metamórphōsis, íd.] f 1 1 Canvi pel qual una cosa perd la seva forma natural i en pren una altra. La metamorfosi dels metalls en or. La mort és una simple metamorfosi. 2 p ext Allò en què es transforma una cosa com a resultat d'una metamorfosi. 3 MIT Facultat de determinats personatges mitològics de canviar d'aspecte i de forma. 4 ZOOL Conjunt de canvis morfològics i fisiològics que experimenten determinats animals des que surten de l'ou fins que assoleixen l'estadi adult. / 2 fig Canvi complet d'una persona o cosa quant al seu caràcter, exterior, etc. Va tancar el diccionari i va fregar-se les cames. Últimament no deixaven de fer-li mal i això no podia ser bon senyal. La seva pell s'anava assecant i notava la llengua dins la seva boca humida, més viva que mai. Un vespre d'aquells que no es deixen dormir recordava històries d'esperits que es transformen en cérvols i recorren els boscos de nit,...

S é que marxes aviat i que tornaràs. Tornaràs perquè t'he cuidat tan bé aquest temps que he sigut el teu recés tranquil, l'olor primera i el primer petó -com t'agrada pensar-, per això tornaràs. Tornaràs als vespres al sofà arraulides, als secrets amb la porta tancada, als somriures esperats -perquè sé on s'amaguen les teves pessigolles-, al vincle amb la vida, al reconèixer colors i posar-los-hi nom. Tornaràs perquè l'admiració és tan gran que no hi ha espais buits. A qui em va regalar 180 petons abans de marxar. T'enyoro. "Mare i fill", Klimt.

E ls cargols es preparen per les pluges que els duran a noves aventures. Enllustrades bé les closques, se les col·loquen tal com si d'una motxilla d'excursionista es tractés. Les últimes tortugues surten a pondre i s'acomiaden de les costes del Pacífic fins a finals d'estiu. Els colibrís segueixen la seva dansa frenètica dibuixant l'infinit -o això he sentit dir-. El petit cargol fa un petó a la mare -o al pare, l'ermafroditisme sempre li ha generat dubtes en aquest sentit-, una llàgrima feta de dolça baba s'escapa pel seu ull extensible. Si et pregunten d'on vens, digues del lloc més bonic del món . El petit cargolet se'n va deixant un rastre llefiscós i brillant. Se'l mira de reüll i pensa en Hansel i Gretel i les engrunes de pa per poder tornar. Però el que el petit cargolet no sap és que la pluja que el durà a nous llocs, també li ensenyarà nous colors, tots els verds i les olors més profundes. La pluja l'omplirà de vida i de ganes de viu...