Caminant descalça

"Por qué se me vendrá todo el amor de golpe cuando me siento triste, y te siento lejana ..." Pablo Neruda.

Aparentment un pot pensar que res. Però això és perquè encara no s'ha aventurat a entrar a la jungla de les seves cançons. Han anat apareixent a la meva vida en moments completament diferents. Cadascuna agafada de la mà de persones igualment diferents. Però s'han anat quedant... Abans de començar aquest viatge em vaig enfrontar a la biblioteca musical del meu ordinador per tal de fer una petita selecció per endur-me. Amb elles no vaig dubtar. La Lila Downs per donar aquell toc mexicà que tothom necessita. Agafar-se la vida amb un optimisme cridaner i revestir les antigues cançons de colors vius, de xile - picoso, picoso -. La Cat Power per poder dormir tranquil·la. Per sentir-me la pell més suau i alentir els passos al ritme del batec del cor. Sentir el gust agre-dolç de les seves cançons tristes i reivindicar-nos ' salvatges com el vent '. La Mª del Mar Bonet per ser mar i amb ell terra ferma. Per enyorar una mica més la mare cada vegada que sona ' Me...

Això són petits retalls -tot barrejat, sempre desordenat- que he trobat a la meva llibreta, la que em van reglar uns bons amics abans de marxar.  Khuri, 6 de desembre de 2011. Al capvespre he sortit a caminar. La calor del sol ja no era tan forta i convidava a fer una passejada. He anat fins a les dunes que envolten el poble. A mesura que m'apropava a aquella franja marró he vist que just abans que comenci el desert hi ha una mena d'oasis. Galls d'indi, cabres i vaques de grans orelles i algun camell hi passegen lliurement. De sobte he sentit un xivarri rialler i nerviós. Un grup de dones vestides de molts colors m'assenyalava i reia. La més atrevida a pres a dues companyes pel braç i s'han apropat a mi. Amb gestos i algun escarafall he pogut comprovar que els meus pantalons no els hi agradaven, hi encara menys el fet que no dugues vel. He aconseguit l'aprovat just amb l'arracada al nas i els cabells lligats amb una trena. He somrigu...