Herbari personal
Vam anar a caminar. El seu braç ferm em va estirar fora de casa, tal com ho féu el seu somriure fora del meu mal humor. I vam caminar, vam caminar molt. Pujades i baixades, fulles seques d'una tardor passada, caminàvem cap enfora i endavant. I vam caminar, vam caminar molt. A mi em que de vegades em costa parlar, però que tanta falta em fa. Les paraules sortien i jo imaginava la meva mà entrant per la meva gola, traient totes aquelles fulles seques, posant-les en un piló que després cremaríem. Però tot això no ho sabia encara. En aquell moment el meu coll s'obria com si tingués una cremallera i deixava al descobert tot una tràquea rosada, fresca. Al fons, més fulles seques. A l'anvers de les fulles, missatges escrits. Últimament no faig servir el cervell. / T'enyoro. / Recordo l'àvia i se'm neguen els ulls. / Hi ha animals que han perdut l'instint. / M'agrada que em facis riure, tan com el primer dia. / Maduixes i cava. / De vegades tot és mas...