La tramuntana s’ho endu tot, núvols grisos. Mires per la finestra, terrabastall de fulles arbres que comencen a caminar. S’esmicolen les cares tristes, reneixen riures sonors i em diverteixo. Penso una mica; una mica per cadascú. Bocins de tots. No marxaré sense fer-vos-ho saber. Això, i més coses. Miro l’arxiu, es fa petit. Els fulls esgrogueïts, lliris d’aigua. Xiuxiueja’m coses dolces. Somric. cadadiahihapetitescosesperlesquelluitar