Caminant descalça

Dies bons, i no tan bons. El cabell recollit en un monyo i saber quina música haig de posar. Petites victòries.  Les mans s’escalfen poc a poc i cada racó del meu cos em dóna peu -esvelt, feréstec, viu, meu- a crear metàfores. Desviure coses llunyanes, capbussar-me a un bon llibre i no voler-ne sortir. Vespres fàcils i bones abraçades. Viure és el que ve després. Avui sé quina música haig de posar.  Iglesias, Sílvia Pérez Cruz.  "Un mundo feliz". Baños en el mar. Sueños de cristal. Azul. Doce años más diez. Trozos de papel. Casa para amar. Merlín. Principito ven. Protégeme bien. Planetas papel maché. Iglesias del hombre que abrazaba bien. Los pantalones de pana le sentaban bien. "Hermosíssima". Ella Fitzgerald. Los girasoles durmen mal. Su anillo nadó, y ahora lo alcanzó, la flor le gustó, y subió. Alergias de abril. Besos de perfil. Peregrino hacia el fin. Iglesias del hombre que abrazaba bien. Los pantalones de pana le sentaban bien. Iglesias del ho...

Que em diguin el que haig de fer. Si deu ser això, és de les coses que més em molesta –això s’ha de llegir amb veu de dona, i si pot ser que sigui una veu greu, que són les que més m’agraden-. Perquè avui és un dia d’aquells que n’estic farta d’aguantar, de fer com si res, d’haver de sentir que 'va, dona, això no és res'.  Va per les dones. Que són treballadores, això ja és sabut.  Hi ha coses que em molesten, i molt. Em molesta que em mirin de forma lasciva persones que desconec completament, i haver de fer mala cara per evitar-ho. Em molesta haver de caminar ràpid a segons quina hora. Em molesta que em tractin com una incapacitada. Em molesta haver de dir que no puc quan em ve de gust anar a la platja perquè 'hòstia, ara em fa mandra depilar-me'. Em molesta recordar la meva adolescència i veure-hi una colla d’amigues acomplexades, lluitant contra si mateixes, criticant-se, mastegant estereotips i odiant la bàscula. Em molesta que el camí per arribar a ser a...