Caminant descalça

La llum fa aquell ocre que perd temperatura. Tinc fred a les mans i ganes de cuidar-te. Les tardors i els diumenges ja no són el que eren. S'aixequen les puntes del somriure. L'excusa perfecte per arraulir-me, llegir al teu costat o dibuixar-te. Amagar els peus dins els mitjons. Passa l'equinocci aquest setembre i penso en que és una de les meves paraules preferides. Dormir prop del Montseny.  Ulls de mar. Explicarem la nostra història i serem entrenyables i sincers. Per no haver tingut por, o potser sí, però no passa res. Omplirem el mapamundi de xinxetes. Sharing Wine (a summer tale) by Joana Serrat on Grooveshark

Ella deia allò de les roses que de tan vermelles, ploren un líquid madur i violat que la fa estremir. Jo li parlava dels meus viatges, dels meus grans projectes i no vaig dir mai nosaltres, però tot això ho vaig pensar després. Ella feia com sempre fa quan em parla de coses que li fan mal: la mirada lluny de la meva, com buscant les paraules a un infinit conegut i hostil. No era habitual parlar d'això, però últimament ens hi havíem avesat fermament. Ferir-nos per guarir-nos les ferides, i destrossar-nos més a la següent batalla. Cadells juganers, caníbals assajant el gran final. Quan el vaig veure venir el vaig reconèixer clarament. Jo era allà, a aquell bar de carretera al costat de la N-II que em fa pensar en les pelis de ianquis. La vaig trucar, ella em deia que ja estava, que s'havia acabat, que jo no li havia dit però l'havia empès com sempre a que ella m'ho hagués de dir. Era un merdes, un mal parit sense cor. I que últimament només em veia les cose...