El so de les bengales.
(D)escriure't per congelar aquest instant. Just quan la meva ànima glaçada resta immòbil. La por, el risc, la vida. L'ànima. Donar-li ales per sortir, per explicar-me. El so que fan les veus, alegres, colrades pel sol. Que hi ets? Pensant en això algú va encendre una bengala, era estiu i vaig tenir la certesa que el record del seu so era diferent. Pólvora amb mel. "Nunca, que no digas nunca, porque un día de estos nos verán sonriendo" Caramelo Santo.