Caminant descalça

No pesen les idees, al menys aquí a baix. L’enyorança no està permesa, pensar ens fa petits i quan comença a avançar, núvols fent-se grans i pluja seca. Plena de pols i de desert, de metàfores esmolades, de ‘ara és de debò’. No pesen els dies no viscuts, al menys aquí a baix. Canvi de plans, amor. Quizás no importa el sitio y esto esta de más. Si de todos mis delirios y mis cuentos, solo el tuyo a mejorado el argumento... Love of lesbian.

Rampell [1803; de rampa 1 ] m 1 1 Desig sobtat i passatger de fer alguna cosa. Sentir la primavera bategant, -sempre batega- venes endins, endins, el cor, endins, tota la vida inabastable, tota la vida neta i nova, per estrenar, endins, endins, suau i cançoneta. La cara perfecte, el rostre bell i àgil, el verb, endins, la energia, la entropia,  -el desordre del teu somriure- la catàstrofe i una escombra i una pala de joguina: no passa res, amor. I sona nou i de colors, com aquell lloc on sempre volem ser.   No me n’he pogut estar: el desig. (el desig) El crit, que surt, que ve, que ja no puc més. Endins, que ve, que surt, per sempre més. No me n’he pogut estar: rampell. Qui no l’ha sentit, Teresa? -guapa, alegre i amb ganes d’enamorar-se-.   Aigua salada.

Salveu el mots ens encomanà Salvador Espriu. Som d'on som i ens mirem amb els ulls i les mans quan el blat comença a néixer. És la terra espantada que ens demana fermesa i seguir treballant com si el tros fos inacabable. Fer-ho tot per tots, els nostres sota l'abraçada, i no deixar-nos robar els mots.  Bevíem a glops aspres vins de burla el meu poble i jo. Escoltàvem forts arguments del sabre el meu poble i jo. Una tal lliçó hem hagut d'entendre el meu poble i jo. La mateixa sort ens uní per sempre: el meu poble i jo. Senyor, servidor? Som indestriables el meu poble i jo. Tenim la raó contra bords i lladres el meu poble i jo. Salvàvem els mots de la nostra llengua el meu poble i jo. A baixar graons de dol apreníem el meu poble i jo. Davallats al pou, esguardem enlaire el meu poble i jo. Ens alcem tots dos en encesa espera, el meu poble i jo. El meu poble i jo. Salvador Espriu.

Ens fem mal sense voler-ho. És com caure, entrebancar-se i no cordar-se les sabates.

Perquè les petites coses sempre solen ser les més importants.

Beside. Al costat de. Ser costat. Fer costat. Ensorra el mur, salta la tanca, obre els braços i pensa en totes les imatges que amaga el mot llibertat. Imaginació és un munt de notes sobre un xilòfon. I la Carlota començant a ser, a viure la vida. El cabell se m'enrosseix amb el sol, i ja no respectaré mai més les estacions: som primavera. Perpètua i escollida. Som només pensaments. A vegades i per tot arreu. I retornen velles cançons. Ho hem fet bé. El vent valent arremolina fulles i s'emporta el que ja no és de ningú. Pressiona l'acord incomplet esperant el següent, repetint-se, tic-tac, com un batec, com m'agrada imaginar-me. Sang galopant. El polze, ferm, puja i baixa per les cordes alternativament, tensa, tic-tac: és el batec. Ara n'estic segura. Tres o quatre paraules, les parpelles, les pestanyes i els teus ulls verds. Les parpelles calmes, s'obren volent encabir tota la llum del món, veure't sempre somrient. Les pestanyes infini...

A vegades, abraçades.

El cercle s'amplia Amenaça: el temps o la vida. Més ràpid que la seva ombra, genet solitari, aviat sabreu qui és. Porta les mans brutes i el somriure esperrucat. Ets tu aquí al costat? Més ràpida, l'ombra tranquil·la s'apropa tant que no puc respirar. Ja no hi vull pensar més un dijous que comença i la neu es fon i torna la fred als peus. El genet baixa lentament del cavall Ets tu aquí al costat? La mà ensangonada, al costat, els vidres trencats. El temps o la vida? De debò? El sabor fèrric i la respiració accelerada, al costat, el cadàver jeu latent. Marxàvem de l'Old Town i he pensat en tu, Luky Luke. El que volies, la teva ombra. I veloç, has desaparegut. I tots els adjectius i les metàfores i els ocells.