Cansament lúcid, o la diferenciació del jo
La família d'origen pot arribar a ser un lloc estrany. Fa uns anys que ens passa que de vegades ens diem coses que no ens quadren. La comunicació falla, no sé si en origen o en destí, però el fil que compartíem està una mica rebregat. Ells em miren i veuen aquell recipient en el qual em van plantar. Tota la meva infantesa, fins i tot l'adolescència, i la imatge preconcebuda d'allò que creuen que encara soc. Però jo ja no hi cabo en aquest recipient. De vegades m'hi he sentit petita, se'm feia gros complir amb allò que s'esperava de mi. D'altres vegades se'm feia petit, i esdevenia altres dones amb somnis gegants, amb una força imparable. I ara penso que la meva jo té una forma radicalment diferent a la que va viure dins d'aquest motllo fa tants anys. La meva jo envellida, més sàvia, més boja, la meva jo mare, que té uns cadells per estimar i protegir amb ungles i dents. És que no sé ni qui és aquest jo que recorden que un dia vaig ser, me l'ima...