Caminant descalça

Para ser grande, sê inteiro: nada Teu exagera ou exclui. Sê todo em cada coisa. Põe quanto és No mínimo que fazes. Assim em cada lago a lua toda Brilha, porque alta vive.     Ricardo Reis, 14-2-1933 Fernando Pessoa.

Fa tants anys que es coneixen que ni tan sols recorden el dia que van descobrir-se. Devien ser petites, el terra era ple de pedretes i el món un joc inacabable.  Després va venir l’escola, l’hora del pati. Van topar amb la crua realitat, l’adolescència salvatge enmig d’un paratge hostil. Però aquell safari per l’ensenyament secundari va enfortir uns llaços que han esdevingut invencibles. Amors i desamors, promeses, secrets i without . Il·lusionar-se i desil·lusionar-se. ¡No os ríais que os ví! Fer-se valentes i invencibles. Totes les aventures sota el títol de “La meva companya de pupitre i jo”. Sense acabar de saber mai quina és quina. Pensar ara en l’absurd de que et castiguin per riure. Teories sobre l’energia potencial. Diuen que s’assemblen, serà que la proximitat fa el mimetisme. Les miro i les veig com els dos recipients d’uns vasos comunicants. Deu ser aquesta passió per la ciència que em duu aquesta metàfora. Quan una perd una mica l’empenta, decau el volum d’un de...

Vam anar a caminar. El seu braç ferm em va estirar fora de casa, tal com ho féu el seu somriure fora del meu mal humor. I vam caminar, vam caminar molt. Pujades i baixades, fulles seques d'una tardor passada, caminàvem cap enfora i endavant. I vam caminar, vam caminar molt. A mi em que de vegades em costa parlar, però que tanta falta em fa. Les paraules sortien i jo imaginava la meva mà entrant per la meva gola, traient totes aquelles fulles seques, posant-les en un piló que després cremaríem. Però tot això no ho sabia encara. En aquell moment el meu coll s'obria com si tingués una cremallera i deixava al descobert tot una tràquea rosada, fresca. Al fons, més fulles seques. A l'anvers de les fulles, missatges escrits. Últimament no faig servir el cervell. / T'enyoro. / Recordo l'àvia i se'm neguen els ulls. / Hi ha animals que han perdut l'instint. / M'agrada que em facis riure, tan com el primer dia. / Maduixes i cava. / De vegades tot és mas...

"Por qué se me vendrá todo el amor de golpe cuando me siento triste, y te siento lejana ..." Pablo Neruda.

Aparentment un pot pensar que res. Però això és perquè encara no s'ha aventurat a entrar a la jungla de les seves cançons. Han anat apareixent a la meva vida en moments completament diferents. Cadascuna agafada de la mà de persones igualment diferents. Però s'han anat quedant... Abans de començar aquest viatge em vaig enfrontar a la biblioteca musical del meu ordinador per tal de fer una petita selecció per endur-me. Amb elles no vaig dubtar. La Lila Downs per donar aquell toc mexicà que tothom necessita. Agafar-se la vida amb un optimisme cridaner i revestir les antigues cançons de colors vius, de xile - picoso, picoso -. La Cat Power per poder dormir tranquil·la. Per sentir-me la pell més suau i alentir els passos al ritme del batec del cor. Sentir el gust agre-dolç de les seves cançons tristes i reivindicar-nos ' salvatges com el vent '. La Mª del Mar Bonet per ser mar i amb ell terra ferma. Per enyorar una mica més la mare cada vegada que sona ' Me...

Això són petits retalls -tot barrejat, sempre desordenat- que he trobat a la meva llibreta, la que em van reglar uns bons amics abans de marxar.  Khuri, 6 de desembre de 2011. Al capvespre he sortit a caminar. La calor del sol ja no era tan forta i convidava a fer una passejada. He anat fins a les dunes que envolten el poble. A mesura que m'apropava a aquella franja marró he vist que just abans que comenci el desert hi ha una mena d'oasis. Galls d'indi, cabres i vaques de grans orelles i algun camell hi passegen lliurement. De sobte he sentit un xivarri rialler i nerviós. Un grup de dones vestides de molts colors m'assenyalava i reia. La més atrevida a pres a dues companyes pel braç i s'han apropat a mi. Amb gestos i algun escarafall he pogut comprovar que els meus pantalons no els hi agradaven, hi encara menys el fet que no dugues vel. He aconseguit l'aprovat just amb l'arracada al nas i els cabells lligats amb una trena. He somrigu...

Avui som a Pushkar, una ciutat religiosa i turística per parts iguals. Tothom sembla que et vulgui vendre alguna cosa. Ni tan sols es pot estar tranquil·la als ghats (les escales normalment sagrades que estan a la vora de rius, estanys i llacs).  Més enllà del fet religiós, que  é s sorprenent per la seva abundància: a cada cantonada hi ha un altar amb algú resant-hi. Personalment, el que més em sorprèn i em crida lamentablement l’atenció des de que arribat a l’ Índia és el desordre ecològic que hem provocat els éssers humans. És poc probable torbar un lloc on no hi hagi porqueria. A hores d’ara encara no he vist ni una sola depuradora d’aigua, tenint en compte que aquest és el segon país del món en creixement poblacional. És esfereïdor veure el sistema de clavegueram. La gestió dels residus es limita a evocar la porqueria al terra esperant una anima caritativa que ho apiloni una mica per després encendre-hi foc. Això pel que fa als assentament h...

Sempre hi ha alternatives. I alternatiu vol dir millor: sempre serà millor al gris imperant d’aquesta societat que ens ha tocat viure. Alternatives a la forma de viure, alternatives a la llei del capital. Aquesta setmana sembla un recordatori de les coses que s’han de canviar, agulla i fil, comencem a teixir. El dia 20, el dia mundial de la infància. I infància també inclou a aquells que treballen a canvi de quatre engrunes per menjar, que són explotats, venuts, obligats, perduts, violats, i el més greu encara, ignorats. Els que ja no ploren si tenen por a la nit, perquè ningú els escoltarà. Els que no pensen massa en el futur, que són la desolació i els peus descalços a l’hivern. Una infància que mor a poc a poc, que no hi entén d’ingenuïtat i d’il•lusió. Ahir, el dia dels sense sostre. Aquells als qui mirem malament quan dormen al caixer i ens molesten al treure diners. Aquells que cada vegada som més nosaltres. Que no volem veure a la sortida del supermercat amb la ma estesa. Q...