Caminant descalça

Nus sota l’aigua, fem-nos petons. Llepa’m la galta és tan salada. Llepa’m dins l’aigua ets tan i tan dolça, Ah! (Vol, el petit de Cal Eril) T’observo com si ho fes per primer cop, a dins de la nostra llar càlida. Com per primer cop dins una capsa de nines.  Ja sento la musiqueta: rossinyols enamorats, orenetes coronen el cel ballant, volant. El teu braç ferm, símbol erogen de la nostra passió, de la meva passió cap a tu. Uns ulls blaus que prometen horitzons sempre nous. Estimar-te amb bogeria. Tu que em regales pau, sempre amor, pau a les puntes dels dits. Dits nerviosos i ungles curtes. Pau a les mans invisibles que m’acompanyen des de que vivim de costat. Invisibles les mans, com onades dolces m’acaronen amb un vaivé tranquil. Invisibles les mans que planten revolucions i tot el verd, que canvien el futur i el fan sempre millor. Invisibles les mans a les nostres nits. La il·lusió navega galopant dins les meves neurones, petites espurnes, castells de foc, impul...

volàtil adj. Capaç de mantenir-se enlaire perquè té ales o és prou lleuger per a ésser endut per l'aire. Partícules o àtoms volàtils.  FIG. Mudable, inconstant. Un dia volàtil. Que s'evapora fàcilment. Una substància volàtil. Dit de la memòria que només conserva la informació mentre es manté aplicada la tensió d'alimentació i, per tant, la perd en desaparèixer aquesta.  Tinc un ram de flors per tu, ara que em regales primaveres. Roselles vermelles.  Quan vaig néixer hi havia una lluna plena a punt d’acabar-se, foguejada, com sempre deia la meva besàvia. Empordanesa també. La teva, creixent a punt de plenar-se. Em mires i parles fluixet, com et surt sempre, suau i a la vora. Ens arreglem els vestits, petits pedaços entre cafès i gent que no ens coneix. M’encanta que em parlis i parlar-te, escoltar -amb totes les lletres-. Pensar en aquella lluna i sentir-me propera a un temps que no recordo i a tu, quan encara no et coneixia. Un vespre de tremolors...

murri múrria  [1803; de la mateixa arrel expressiva de  morro , tant per al sentit de 'trist, desgraciat' com per al de 'maliciós, dolent', tenint en compte el pas fàcil d'un sentit a l'altre en noms semblants] 1  m   1  adj  i  f  Sagaç, hàbil per a aconseguir el que vol.  És molt murri: volent-li jo dir que no, m'ha fet dir que sí.  Ahora me escondo  y te observo  y te puedo decir:  Yo mataré monstruos por ti,  solo tienes que avisar. Sembla ser, ulls de gat, que ja ho tens tot previst. Els temps és una massa viscosa i inatrapable, la ràdio un eina maleïda que em fan venir ganes de quedar-me al llit per no veure com el món se’n va a la merda. Al cap i a la fi, el que em sap més greu és la mala gent. Tots som persones i personetes, i em pregunto perquè tan diferents, perquè tanta grisor. No entenc què fem aquí i el mal als altres. De vegades necessito anar de puntetes i quedar-me quieta en un...

Para ser grande, sê inteiro: nada Teu exagera ou exclui. Sê todo em cada coisa. Põe quanto és No mínimo que fazes. Assim em cada lago a lua toda Brilha, porque alta vive.     Ricardo Reis, 14-2-1933 Fernando Pessoa.

Fa tants anys que es coneixen que ni tan sols recorden el dia que van descobrir-se. Devien ser petites, el terra era ple de pedretes i el món un joc inacabable.  Després va venir l’escola, l’hora del pati. Van topar amb la crua realitat, l’adolescència salvatge enmig d’un paratge hostil. Però aquell safari per l’ensenyament secundari va enfortir uns llaços que han esdevingut invencibles. Amors i desamors, promeses, secrets i without . Il·lusionar-se i desil·lusionar-se. ¡No os ríais que os ví! Fer-se valentes i invencibles. Totes les aventures sota el títol de “La meva companya de pupitre i jo”. Sense acabar de saber mai quina és quina. Pensar ara en l’absurd de que et castiguin per riure. Teories sobre l’energia potencial. Diuen que s’assemblen, serà que la proximitat fa el mimetisme. Les miro i les veig com els dos recipients d’uns vasos comunicants. Deu ser aquesta passió per la ciència que em duu aquesta metàfora. Quan una perd una mica l’empenta, decau el volum d’un de...

Vam anar a caminar. El seu braç ferm em va estirar fora de casa, tal com ho féu el seu somriure fora del meu mal humor. I vam caminar, vam caminar molt. Pujades i baixades, fulles seques d'una tardor passada, caminàvem cap enfora i endavant. I vam caminar, vam caminar molt. A mi em que de vegades em costa parlar, però que tanta falta em fa. Les paraules sortien i jo imaginava la meva mà entrant per la meva gola, traient totes aquelles fulles seques, posant-les en un piló que després cremaríem. Però tot això no ho sabia encara. En aquell moment el meu coll s'obria com si tingués una cremallera i deixava al descobert tot una tràquea rosada, fresca. Al fons, més fulles seques. A l'anvers de les fulles, missatges escrits. Últimament no faig servir el cervell. / T'enyoro. / Recordo l'àvia i se'm neguen els ulls. / Hi ha animals que han perdut l'instint. / M'agrada que em facis riure, tan com el primer dia. / Maduixes i cava. / De vegades tot és mas...

"Por qué se me vendrá todo el amor de golpe cuando me siento triste, y te siento lejana ..." Pablo Neruda.

Aparentment un pot pensar que res. Però això és perquè encara no s'ha aventurat a entrar a la jungla de les seves cançons. Han anat apareixent a la meva vida en moments completament diferents. Cadascuna agafada de la mà de persones igualment diferents. Però s'han anat quedant... Abans de començar aquest viatge em vaig enfrontar a la biblioteca musical del meu ordinador per tal de fer una petita selecció per endur-me. Amb elles no vaig dubtar. La Lila Downs per donar aquell toc mexicà que tothom necessita. Agafar-se la vida amb un optimisme cridaner i revestir les antigues cançons de colors vius, de xile - picoso, picoso -. La Cat Power per poder dormir tranquil·la. Per sentir-me la pell més suau i alentir els passos al ritme del batec del cor. Sentir el gust agre-dolç de les seves cançons tristes i reivindicar-nos ' salvatges com el vent '. La Mª del Mar Bonet per ser mar i amb ell terra ferma. Per enyorar una mica més la mare cada vegada que sona ' Me...