Futur incert
L’Aina es desfeia els rinxols amb els dits. Prenia els blens des de dalt i baixava sense pressionar amb els dits, suaument el cabell es recargolava entre el polze i l’índex, i a l’última giragonsa s’enrotllava al dit cor. Els dies de pluja tenia el cabell més rinxolat que de costum. Jeia bocaterrosa prop de la làmpada del menjador. Llegia i respirava compassadament. Se sentia un soroll de fons de la vella nevera, heretada de la Sònia, la seva amiga de la universitat que va deixar-s’ho amb en Ferran, que era bo però no entenia res del que ella volia, i quan va saltar tots pels aires els hi va sobrar un sofà i una nevera i un glop gros de pena que no van saber com gestionar. La Sònia va passar unes setmanes a casa l’Aina abans d’embrancar-se en un projecte que semblava meravellós, a la Garriga. Ara té dies de tot, però al menys ha tornat a somriure. En Ferran va fugir a França, a casa una tieta. Té una banda i diu que li va prou bé, lliga més que mai. La Sònia de vegades el troba a...
