L'hort.
[...]"La nit és llarga i va bé tenir alguna cosa per pensar dins el rebost del cap.
L'hort cal fer-lo cada dia, sempre ha estat el senyal de fer-se vell, el conreu de l'hort. Quan els pagesos són massa grans per anar al camp a treballar amb els joves, enceten un retall de terra per a l'hortalissa, els joves mai no fan hort, cap jove no faria un hort perquè un hort és la lentitud i la constància de les canyes lligades calmosament, cap cuca a les plantes, cap pedra posada allà on no toca; la disposició perfecta de cavallons i terrosos només es pot veure de vell, i els planters i recs estan perfectament disposats reproduint qui sap quin ordre, tot és calma dins d'aquest claustre quadrat sense columnes. Hi ha serenor també en l'herba que a manera de jardí voreja la casa, una planta de gram que s'ha apoderat de la part del davant i dels laterals, aguantant verda hivern i estiu. Els braços del gram s'entrelliguen els uns amb els altres, passant per sobre i per sota, nuant-se ara aquí i allà, clavant-se els uns allà on els altres no arriben, i si intentes arrencar la planta, només te n'emportes un bocí que serà ràpidament reemplaçat per un altre. La planta creix plana mentre enfonsa les seves arrels; de tant en tant hi passo una dalla, només perquè em fa goig veure-la tallada tota al mateix nivell, aquest és tot el jardí , es veu des del dormitori quan m'aixeco i des de la finestra de l'escala que davalla fins el menjador.
Sola, la casa és eterna, lenta al mig de la planícia entre les planes grans, la part més allunyada del poble, la més silenciosa. L'únic soroll és el vent, o la pluja, el cruixir de la terra en la calor de l'estiu, però ara a l'hivern l'únic soroll és el vent, la boira no se sent, algun mussol, algun gos tal vegada, potser el brogit llunyà d'algun tractor."
Tota terra en boira, L'ARBRE SENSE TRONC. De fems i de marbres -triologia-. Francesc Serés. L'hort cal fer-lo cada dia, sempre ha estat el senyal de fer-se vell, el conreu de l'hort. Quan els pagesos són massa grans per anar al camp a treballar amb els joves, enceten un retall de terra per a l'hortalissa, els joves mai no fan hort, cap jove no faria un hort perquè un hort és la lentitud i la constància de les canyes lligades calmosament, cap cuca a les plantes, cap pedra posada allà on no toca; la disposició perfecta de cavallons i terrosos només es pot veure de vell, i els planters i recs estan perfectament disposats reproduint qui sap quin ordre, tot és calma dins d'aquest claustre quadrat sense columnes. Hi ha serenor també en l'herba que a manera de jardí voreja la casa, una planta de gram que s'ha apoderat de la part del davant i dels laterals, aguantant verda hivern i estiu. Els braços del gram s'entrelliguen els uns amb els altres, passant per sobre i per sota, nuant-se ara aquí i allà, clavant-se els uns allà on els altres no arriben, i si intentes arrencar la planta, només te n'emportes un bocí que serà ràpidament reemplaçat per un altre. La planta creix plana mentre enfonsa les seves arrels; de tant en tant hi passo una dalla, només perquè em fa goig veure-la tallada tota al mateix nivell, aquest és tot el jardí , es veu des del dormitori quan m'aixeco i des de la finestra de l'escala que davalla fins el menjador.
Sola, la casa és eterna, lenta al mig de la planícia entre les planes grans, la part més allunyada del poble, la més silenciosa. L'únic soroll és el vent, o la pluja, el cruixir de la terra en la calor de l'estiu, però ara a l'hivern l'únic soroll és el vent, la boira no se sent, algun mussol, algun gos tal vegada, potser el brogit llunyà d'algun tractor."
No en sé, ni n'he sabut mai. És més fàcil regalar que recomanar. Però malgrat tot avui m'embarco amb la idea de despertar la curiositat de qui ho llegeixi. Per mi és un mirall, una radriografia i una carícia lleu.
Entrevista a l'autor:
http://www.joanducros.net/corpus/Francesc%20Seres.html#01