Cuirassa

 A mi ningú em cuida. 


Potser el poema ja estava acabat abans de començar-lo

no demanava més, la lògica establerta:

no necessitar, no reclamar, no dependre.


Paraules no dites:

A mi ningú em cuida.


I un punt i a part semblant un abisme.

Després, silenci.


■ cuirassa

Partició sil·làbica: cui_ras_sa
Etimologia: del ll. (lorīca) coriacĕa ‘cuirassa de cuir’ 1a font: s. XIII, Desclot
    femení
  1. armament Element de l’arnès que protegia el cos.
  2. marina de guerra Revestiment format de planxes de ferro o d’acer que protegeix el buc de certs vaixells de guerra.
  3. pedologia Capa dura que es presenta en la superfície d’alguns sòls de països tropicals.



Entrades populars d'aquest blog

Le vent nous portera

Ahir em va saltar "le vent nous portara" de Noir Désir al Tidal quan tornava cap a casa i va ser com una mena de premonició.  Una promesa que la vida és cíclica. Que de vegades sí, i d'altres ja passarà. O com diu un amic: la vida és en espiral, sembla que la història es repeteix, però som en un temps diferent. Des de Cala Tamariua hi ha un corriol que et porta fins a la Cala dels enamorats,  el que un vulgui fer allà, ja és cosa del destí.  Anàvem caminant, desgranant passos i desxifrant pensaments,  potser era al revés i quan perdíem el corriol  desxifràvem passos i desgranàvem pensaments.  Tot ha d'esdevenir. Inexorablement.  Enfilant el Turó d'en Llaures no paraves de preguntar-me  d'on sortia tota aquella aigua. Com és possible que regantelli?  d'on ve aquesta escorrentia d'aigua dolça?  Cap de Creus, verd, negre, marró i blau a les pupil·les.  Son les pedres, no ho veus?  És el metamorfisme que les ha fet impermeables....
Segueix llegint »

Somnis

He llegit que quan dorms no pots saber quina hora és. I en els meus somnis he perseguit rellotges que no funcionaven. Quan em desvetllo i és de nit intento meditar en silenci dins del llit. Em concentro amb l'aire que entra i surt, me l'imagino com un cercle màgic i esquivo els pensaments que em van venint. Ara no! els hi crido, si us plau. Que vull dormir! I hi ha dies que és un infern, les neurones van bojes enviant-me milers d'informacions i tasques pendents que no té cap sentit que rumiï a les 4 de la matinada. Meditar per mi és la pràctica contrària a la d'escriure. En una esquivo pensaments i em centro en el meu cos, en l'altre desconnecto del cos i atrapo pensaments per posar-los negre sobre blanc. Les dues em son necessàries per no perdre el cap. Respirar i dormir. En X un dia escrivia que a la rectoria del seu poble, el capellà sempre encenia el llum a les 4 de la matinada, deu ser l'hora en la que passen més miracles.
Segueix llegint »

Midlife crisis

Aquest any faig 39 anys. Em sento a punt per la midlife crisis. De fet, ja fa temps que hi dono voltes. Necessito explicar-me molt bé les coses a mi mateixa. Coherència interna, li'n diuen. Però jo sé que només vull que les dues veuetes no es discuteixin gaire i poder mirar-me al mirall cada nit. Amb el temps també m'he adonat que de vegades estic intentant posar paraules a coses que ja havia entès a la primera, de forma intuitiva. Deixar-se portar per la intuïció per una científica no és fàcil. L'emoció, el que sent el cos, el que penso que passa en funció del que sent el cos. Al final, tot son mol·lècules. Primer intueixo, després investigo fins a poder justificar la meva intuïció. Em cansa aquesta auto-justificació. Em canso. Ja sé qui soc.
Segueix llegint »