fugir
Vaig al vàter mig esbufegant de ràbia. “Havia de ser avui?” penso mentre trec un tampó de la bossa. Primer: em fa nosa. Ell i la regla. Al llençar-lo a la brossa llegeixo “Coloque su tampón o compresa sobre la bandeja de forma higienica”, al costat algú hi escriu amb ràbia “la regla no és antihigiènica!”.
Arreplego la bossa d’una revolada i surto cap a fora, abans però, bec un glop d’aigua. Corro per davant de consergeria, i un Narcís cada dia més vell em pregunta que cap a on fujo. No li dic res i somric. Surto corrents de la facultat. El món es mou, no em vull parar. Penso en el que ha dit sense saber què em preguntava realment “cap a on fujo?”. Pressuposo que no n’hi ha per tant i deixo que les meves cavil·lacions segueixin el ritme frenètic de les meves hormones. Una cèl·lula que s’arrenca del meu cos i em dol, em fa arronsar-me sobre mi mateixa i sentir cada bri d’aire que es mou.
Miro els vianants que em rodegen, que desconec. Alguns foragiten qualsevol voluntat de creure en la humanitat, però malgrat tot, puc sentir el seu cor bombejant la sang. Els miro de reüll al creuar-se amb mi i imagino milers de vides paral·leles a la meva.
El noi que va vestit de verd viu a la plaça del lleó. Es lleva sempre tard, de nit treballa a un bar del barri vell, i així sempre pot mirar, amb una tassa de llet a les mans, com la gent entra i surt del mercat. Avui està més content que de costum, però encara no ho sap. Només arribarà a la feina i la noia rossa, que ve els dimarts a fer conversa amb un noi d’escòcia, li somriurà i després ja no podrà deixar de pensar-la.
La noia que està embarassada, probablement no el volia tenir, ell és massa gran i massa sedentari, sap que l’haurà de fer riure ella sola. S’imagina al costat d’un petit llit cantant les estrelles per adormir la seva vida estimada, i això li fa oblidar la resta. Ja no pateix per ella, ni per les estries imminents sota la seva panxa rodona.
El del BMW és un gilipolles. I no ho penso per pensar. Enganya la seva dona amb aquella secretària nova. Ni se n’adona que al mateix temps s’enganya a ell seguint amb alguna cosa que ja mai més tindrà sentit. L’una pensa, és ideal pels dinars en família i els llibres compartits, l’altra, per les flors a mitja tarda i el sexe en llocs prohibits. Hauria de quedar-se sol, però sé que no serà així.
La noia dels ulls verds al mirar-la m’ha somrigut. Avui s’ha llevat aviat i a aquesta hora del migdia està plena d’energia. Acaba de treballar i va a comprar-se aquell vestit negre que va veure l’altre dia mentre passejava. Segur que quan estigui morena li quedarà millor. Pot ser sap que jugo a aquest joc, potser ella fa el mateix.
Miro els vianants que em rodegen, que desconec. Alguns foragiten qualsevol voluntat de creure en la humanitat, però malgrat tot, puc sentir el seu cor bombejant la sang. Els miro de reüll al creuar-se amb mi i imagino milers de vides paral·leles a la meva.
El noi que va vestit de verd viu a la plaça del lleó. Es lleva sempre tard, de nit treballa a un bar del barri vell, i així sempre pot mirar, amb una tassa de llet a les mans, com la gent entra i surt del mercat. Avui està més content que de costum, però encara no ho sap. Només arribarà a la feina i la noia rossa, que ve els dimarts a fer conversa amb un noi d’escòcia, li somriurà i després ja no podrà deixar de pensar-la.
La noia que està embarassada, probablement no el volia tenir, ell és massa gran i massa sedentari, sap que l’haurà de fer riure ella sola. S’imagina al costat d’un petit llit cantant les estrelles per adormir la seva vida estimada, i això li fa oblidar la resta. Ja no pateix per ella, ni per les estries imminents sota la seva panxa rodona.
El del BMW és un gilipolles. I no ho penso per pensar. Enganya la seva dona amb aquella secretària nova. Ni se n’adona que al mateix temps s’enganya a ell seguint amb alguna cosa que ja mai més tindrà sentit. L’una pensa, és ideal pels dinars en família i els llibres compartits, l’altra, per les flors a mitja tarda i el sexe en llocs prohibits. Hauria de quedar-se sol, però sé que no serà així.
La noia dels ulls verds al mirar-la m’ha somrigut. Avui s’ha llevat aviat i a aquesta hora del migdia està plena d’energia. Acaba de treballar i va a comprar-se aquell vestit negre que va veure l’altre dia mentre passejava. Segur que quan estigui morena li quedarà millor. Pot ser sap que jugo a aquest joc, potser ella fa el mateix.