Lligabosc

 La tristesa és com un lligabosc petit

que poc a poc va embolicant-me els turmells

les cames juntes immòbils, lligades.

La planta va fent, deixa anar un perfum, 

podria ser un somnífer, la flaira de la por

Plorar em fa venir mal de cap

o potser és la ressaca de tanta metzina. 

La tristesa és un Xuclamel que costa molt de matar.

Entrades populars d'aquest blog

Le vent nous portera

Somnis

Midlife crisis