Lligabosc
La tristesa és com un lligabosc petit
que poc a poc va embolicant-me els turmells
les cames juntes immòbils, lligades.
La planta va fent, deixa anar un perfum,
podria ser un somnífer, la flaira de la por
Plorar em fa venir mal de cap
o potser és la ressaca de tanta metzina.
La tristesa és un Xuclamel que costa molt de matar.